El segon dia a França, va ser el primer dia de
treball. Només arribar vaig conèixer una de les meves companyes de feina,
Anais, amb qui he tingut el plaer de compartir més coses i de mantenir més
converses ja que entén una mica d’anglès. És una botiga molt bonica i ben
endreçada.
A mig matí, em va trucar la responsable de la
botiga, Benita, qui em va saludar cordialment i en castellà. Jo després vaig
seguir doblegant roba i etiquetant amb adhesius de l’edat i tallatge.
Per la tarda, vaig conèixer una altre companya
de feina, Fatima, qui no parla res d’anglès i ens costa una mica entendre’ns,
però ho intentem amb senyes.
Dimarts per la tarda, quan vaig arribar hi
havia la tercera companya, Leila, amb qui ens intentem entendre una mica en
anglès, però tampoc en sap massa.
No recordo ben bé si va ser a la tarda del
dimecres o del dijous, que va venir per sorpresa i presentar-se la senyora
Benita, qui va dir que havia de posar-me les piles, doblegar més ràpid i parlar
més francès.
Durant la primera setmana, he tingut el plaer
de conèixer aquestes persones meravelloses, d’ajudar en les feines de la botiga
i contribuir en el canvi de posicionament de la roba d’aquesta.
En la segona setmana, concretament dimarts a la tarda,
vaig començar a treballar amb la senyora Benita. És molt agradable, simpàtica i
familiar. Ens entenem bé i agraeixo haver creuat els nostres camins, encara que
per poc temps. És una de les poques noves amistats que m’emporto d’Albertville
amb molta felicitat i carinyo. Estic molt agraïda per tot el que m’ha ensenyat,
per tot el que he après d’ella a la feina i l’ajuda amb l’idioma. Paula Peralta Gómez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada