diumenge, 13 de març del 2016

AMBIENT

La gent és molt amable i agraïda en general. Hi ha dies que hi ha moltíssimes persones, però d’altres no hi ha ningú. 

La gent condueix molt malament, no respecten les senyals ni els passos de vianants. Si t’agraden els esports de risc, vine a caminar per Albertville!!! jajaja


Obren les botigues aviat, però també tanquen molt d’hora... És un dels problemes, però ens acostumem.


Durant l'estança pocs dies ha sortit el sol... Més bé tots els dies plou o neva. No hem pogut gaudir al màxim de l’entorn, de fer passejos, visites... Però, és tot molt bonic i nadalenc. Però, per sort l'última setmana hem tingut un temps magnífic!!!!

Paula Peralta Gómez

dissabte, 12 de març del 2016

TREBALL

El segon dia a França, va ser el primer dia de treball. Només arribar vaig conèixer una de les meves companyes de feina, Anais, amb qui he tingut el plaer de compartir més coses i de mantenir més converses ja que entén una mica d’anglès. És una botiga molt bonica i ben endreçada.













A mig matí, em va trucar la responsable de la botiga, Benita, qui em va saludar cordialment i en castellà. Jo després vaig seguir doblegant roba i etiquetant amb adhesius de l’edat i tallatge.

Per la tarda, vaig conèixer una altre companya de feina, Fatima, qui no parla res d’anglès i ens costa una mica entendre’ns, però ho intentem amb senyes.

Dimarts per la tarda, quan vaig arribar hi havia la tercera companya, Leila, amb qui ens intentem entendre una mica en anglès, però tampoc en sap massa.

No recordo ben bé si va ser a la tarda del dimecres o del dijous, que va venir per sorpresa i presentar-se la senyora Benita, qui va dir que havia de posar-me les piles, doblegar més ràpid i parlar més francès.

Durant la primera setmana, he tingut el plaer de conèixer aquestes persones meravelloses, d’ajudar en les feines de la botiga i contribuir en el canvi de posicionament de la roba d’aquesta.

En la segona setmana, concretament dimarts a la tarda, vaig començar a treballar amb la senyora Benita. És molt agradable, simpàtica i familiar. Ens entenem bé i agraeixo haver creuat els nostres camins, encara que per poc temps. És una de les poques noves amistats que m’emporto d’Albertville amb molta felicitat i carinyo. Estic molt agraïda per tot el que m’ha ensenyat, per tot el que he après d’ella a la feina i l’ajuda amb l’idioma. 











Paula Peralta Gómez

divendres, 11 de març del 2016

COMPANYS

En Pedro i en Marc, són dues persones amb qui és fàcil conviure. Encara que de vegades no és tot tan bonic, però no em puc queixar. Només ens coneixíem de les reunions, és a dir, ens hem conegut personalment a França, i no està gens malament.



Em va costar una mica al principi, ja que tinc molta vergonya, però són molt simpàtics, alegres i amables i ara tenim molta confiança. Amb tots dos puc parlar i compartir coses en comú.



Quan estem avorrits, busquem pel·lícules o vídeos per veure’ls. També, sortim a passejar o fer les compres. ENS DIVERTIM JUNTS!!


Paula Peralta Gómez

dijous, 10 de març del 2016

ALLOTJAMENT

Auberg Costaroche

A l’arribar a l’hotel, em van donar l’habitació número 20. Estava ubicada a la segona planta, per tant, vam haver de carregar les meves pesades maletes fins allà. L’entrada era una mica estranya, una porta que donava accés a dues habitacions il·luminades amb llums verdes, a mà esquerra la número 21 i a mà dreta la meva número 20.


L’havia d’obrir amb clau i la porta pesava moltíssim. Una vegada dins, l’habitació era petita, però molt bonica i acollidora. Hi havia un llit de matrimoni només per a mi, un armari i un mirall al costat, un escriptori, un bany i un petit balcó on podia veure les muntanyes i voltants d’Albertville.






Per la nit del mateix dia, vam sopar a les instal·lacions de l’hotel. El servei era una mica lent, van trigar molt en demanar-nos la comanda i després no era exactament com ho volíem. Els postres estaven molt bons, tot s’ha de dir.



Primer dia superat i marxem a les nostres habitacions a dormir. Gràcies a la Sabah, hem aprés moltes coses noves i ens ha ajudat a entendre’ns amb la gent d’allà.
L’estada a l’alberg ha sigut acollidora.
(El dissabte 20 de Febrer, ens vam traslladar.)

Camping Les Adoubes
Una companya del nostre tutor a França, ens ha ajudat ha fer el trasllat fins el camping. El bungalow és preciós! Amb cuina-menjador, un bany i dues habitacions. 

Ara estem tots tres junts convivint. Ens repartim les tasques i tenim molt bon rotllo. És molt més econòmic i és viu millor, perquè podem entrar i sortir a l’hora que vulguem sense fer nosa a la resta. Podem cuinar i fer una vida més familiar.

En principi, el diumenge dia 6 de Març, tornàvem a l’alberg. Però, per sort, ens canviem a un altre bungalow amb tres habitacions, menjador-cuina i dos banys, pel mateix preu.


Arribada al nou bungalow es veu molt més gran i espaiós. Els nois tenen una habitació per cadascun i jo també, però la meva és de matrimoni i amb bany dintre. No tenim rentavaixelles, però tenim microones, que és tot un mèrit. És viu bé i ens agrada, però fa més fred. Tenim un sofà molt gran i terrassa. Es veuen vistes molt boniques de les muntanyes del voltant.


Paula Peralta Gómez