Companys d'Erasmus.

Paula, Pedro i jo. Érem els tres seleccionats per a aquesta aventura a l’estranger i compartir una experiència única.

Imatge 1. Els tres candidats abans d'agafar l'avió.

Al ser de cicles diferents, exceptuant en Pedro i jo que som del mateix però diferent any, no ens coneixíem de res. El primer contacte que vam tenir va ser a la primera reunió informativa sobre aquest viatge, i tampoc és que vam tenir gaires intercanvis de paraules. Poc a poc començàvem a iniciar alguna que altre conversa, no més enllà del típic: “Hola” i “Adéu”, que ja era un començament.

Durant els dos/tres primers dies de la nostra estança aquí a Albertville, ja si que anàvem deixant-nos una mica més (en Pedro i jo com si ens coneguéssim de tota la vida), però la Paula, al ser la noia, era més tímida. Passat al quart dia i quan la comunicació entre nosaltres havia de ser imprescindible per a la convivència, els tres membres de l’expedició a França vam començar a poder compartir el temps petant la xerrada.

Imatge 2. Últim sopar amb la Sabah.

A hores d’ara, encara ens queda molt per conèixer més profundament els uns dels altres per a que la convivència sigui el més còmode per els tres possible. Queda més de mig mes i, segons el meu punt de vista, ja hi ha molt bon “rotllo” entre nosaltres tot i sabent que només hem passat l’estància a l’hotel en diferents habitacions, quan marxem cap al càmping, jo penso que això anirà “in crescendo” .

Molt content dels companys que m’han tocat, de veritat.